ARACNIDS               


Unes de les espècies més perilloses que existeixen en el nostre planeta són els aràcnids, tot mirant-nos-ho podrem veure quatre pinzellades d´aquest món:
Morfologia  El cos de les aranyes està dividit per dues parts, l´anterior coneguda com cefalotòrax, proveïda de sis parells d´apèndixs, i un altra de posterior, gairebè sempre gran i globosa anomenada abdomen. 

Vista frontal  

Vista ventral  

Vista lateral 

Quelícers 

Potes amb pèls i espines ARACNIDS 

La classe aràcnids constitueix, desprès dels insectes, el grup mes números en quant a especies de tots els artròpodes.
La característica que mes crida l’atenció dels aràcnids es la divisió del seu cos amb una part anterior anomenada prosoma i una part posterior anomenada opistosoma, també disposen de diversos apèndixs presents en el prosoma. El primer parell s’anomena quilocels que normalment tenen forma de pinça, solen disposar de glàndules verinoses o òrgans prènsils. El segon parell anomenat pedipalps, normalment son els òrgans del tacte i els quatre parts resta’ns son les potes motrius. Els òrgans respiratoris apareixen constituïts normalment com tràquees laminars anomenades fil•lotràquees, aquestes lamines branquials allargades i orientades cap a l’interior del cos es troben situades a la part ventral del opistosoma.

Les aranyes tenen vuit potes, sovint proveïdes de ventoses i recobertes de pel, un cos sense ossos, uns quilocels verinosos, però obstant això la major part d’aranyes son inofensives per l’home. Des de el moment de néixer les aranyes ja saben teixir la seva tela. Moltes aranyes teixeixen una tela amb un fil de seda humit que fabriquen amb el seu abdomen. La seda s’endureix amb contacte amb l’aire. També algunes especies d’aranyes construeixen caus amb una tela espessa.

Les tàctiques de caça de les aranyes varien segons l’especia, unes salten sobre la seva presa i l’injecten el verí, d’altres esperant pacientment en un racó de la seva tela, o en el fons del cau que la víctima caigui a la trampa. Les aranyes son molt importants en els ecosistemes ja que s’alimenten de molts insectes. Algunes aranyes mes grans també s’alimenten de granotes, ratolins o ocells.
Curiosament les aranyes poden caminar pel sostre i les parets sense cauran gracies a unes ventoses situades a l’extrem de les seves potes.

L’aranya anomenada Viuda Negra que es troba en regions seques i càlides de la mediterrània i també a Amèrica del nord, la Viuda Negra es una de les aranyes mes temudes, la seva mossegada no sempre es fatal, però el pànic fa que el verí s’escampi mes ràpid per tot el cos, la qual cosa afavoreix la insuficiència cardíaca i respiratòria. La majoria d’espècies d’aranyes solen tenir vuit ulls, la disposició dels ulls i el nombre d’ulls s’utilitzen per identificar algunes especies d’aranyes. Moltes de les aranyes que es mantenen actives durant el dia estan dotades d’una bona visió i es dediquen a caçar sense l’ajuda de teles d’aranya, esperant que passi la presa per saltar-li al damunt.
La reproducció de les aranyes es molt interessant, el mascle ofereix a la femella una presa capturada embolicada amb una especia de tela, m’entres que la femella s’entreté menjant el regal, el mascle pot aparellar-se tranquil•lament, desprès del acoblament, la femella te molta gana i l’abdomen s’infla degut a els ous, desprès d’algunes setmanes te les cries, moltes aranyes cuiden les seves cries, primer custodien els capolls fins que les cries surten de l’ou, desprès algunes especies d’aranyes porten les cries damunt l’esquena fins que fan la primera muda i seguidament s’independitzen.
Com podem constatar a la natura totes les especies tenen el seu fet i el seu lloc i totes solen ser beneficioses per el medi ambient.