Mantell i closca: La closca està dividida en 2 peces (valves) unides per un lligament. La zona d'articulació de les dues valves s'anomena xarnera i pot estar proveïda de dents.
Presenta un o dos musculs (músculs adductors) que quan es contrauen provoquen el tancament de la closca.
El tancament de la closca acostuma a ser ràpid (generalment provocat en desempallegar-se de les partícules rebutjades o de les femtes, tot i que també ho fan davant una situació de perill).
En canvi, l'obertura (per la pròpia tibantor del lligament) és sempre més lenta.
Algunes espècies poden produir una gran quantitat de nacre, davant de la presència de partícules estranyes (normalment ous o larves de trematodes i nematodes), a les quals envolta i converteix en perles.
Peu: Excavador, amb forma de destral o de ganxo. Hi ha espècies que viuen enganxades a la roca i en aquest cas el peu queda més reduït (musclo) o absent (ostra) però es complementa amb la presència de la glàndula del bissus (musclo), que fabrica un líquid que en contacte amb l'aigua solidifica i enganxa l'animal a la roca
Altres espècies es mouen gràcies als moviments d'obertura i tancaments sobtats de les valves i proporcionen a l'animal un moviment a base de salts (petxina de pelegrí).
La majoria dels bivalves tenen els sexes separats i la fecundació normalment és externa. El desenvolupament és indirecte mitjançant l'aparició de larves de tipus vèliger especialitzades amb dues petites valves.
No hay comentarios:
Publicar un comentario